Surt el sol

Tres dies replegada dins la meva ment. Com un cargolet que no surt de la seva closca i, sense llum, imagina un món de tristor i patiment. Crea històries en la foscor de la seva caseta i les projecta a la pantalla rodona que l'envolta. Sense aixecar els ulls.

Ara em sento com el cargolet que treu el cap pel forat de la closca i surt a la llum. Gaudeixo del moment. Respiro lenta i profundament. Sento la brisa suau que acarona la cara i refresca la pell humida. La mirada àmplia. El pit s'eixampla i s'obren els meus sentits. Sento el cos vibrar. Lleuger. Ja no sóc esclava de la meva ment. L'escalfor del sol calenta el meu cor. M'estimo la Vida.

Somric i m'adono que la meva ment no em deixava veure la llum del sol, que estava ja aquí. I que hi ha estat sempre.