Amor meu,
avui fa 7 mesos que ja no estàs físicament amb nosaltres.
Però et sento a prop. Amb mi. Al nostre costat. Somrient quan ens veus somriure. T'he estimat intensament. Seguim estimant-he.
Ets sempre en nosaltres. Sentim el teu Amor Etern.
Gràcies per estimar-nos TANT i TANT!
El teu fill i el teu amor.
Et portem al nostre cor. Ara i eternament!
“Estenc la mà”
ResponEliminaEstenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
M. Martí i Pol
Gràcies Josep per aquesta bella poesia.
EliminaHas posat paraules a uns sentiments que també comparteixo: no estem sols, vivim la vida plens d'ell. Gràcies Jordi!